LES ARTS GRÀFIQUES

A finals de segle XIX va créixer la producció editorial i es van desenvolupar noves tècniques de reproducció: la xilografia, la calcografia, la litografia i la cromolitografia. Les limitacions tècniques d’impressió encara no permetien reproduir les fotografies; per poder-les publicar calia copiar-les i fer-ne gravats. Els dibuixants i els gravadors treballaven per als mitjans de comunicació i per a les navilieres, tant per anunciar els seus viatges o per personalitzar els documents com per decorar objectes de promoció.

A mitjans del s. XIX l’invent dels gravats fotomecànics va fer augmentar el valor científic i informatiu de les il·lustracions. El monotip (1884), la linotípia (1887) i més endavant les tècniques tipogràfiques seran substituïdes per tècniques fotogràfiques, com la fotocomposició.

Les empreses navilieres, sobretot les que porten passatgers, encarreguen als dissenyadors gràfics les campanyes publicitàries. El dissenyador, a diferència dels retratistes anteriors, elimina detalls, destaca els trets diferencials i inclou sempre el nom per tal d’identificar el vaixell.