Les corbetes Descubierta i Atrevida a les illes Vavao
Gravat
1791-1794
EL RETRAT DE VAIXELL
Es tracta d’una imatge en què el vaixell és el protagonista i es vol mostrar amb gran fidelitat, de manera que es destaquen els elements de navegació que facilitin la seva identificació. Els retrats de vaixells sovint inclouen una llegenda on consta el nom de la nau.
QUÈ ÉS UN RETRAT DE VAIXELL
El retrat de vaixell va ser reconegut com a gènere pictòric al s. XIX, arran de l’establiment de les grans navilieres, quan els armadors i els capitans volien tenir al despatx o a casa una imatge dels seus vaixells. En aquell moment era imprescindible que el retratista tingués bons coneixements tècnics. Molts dels autors tenien vincles professionals amb la navegació o la construcció naval.
El retrat és una representació visual, una interpretació de la realitat. L’autor decideix els aspectes que vol destacar i la manera de representar les formes, els colors i la llum. En alguns retrats preval la part tècnica i, en d'altres, la part artística.
Flota de la naviliera Nicolás Mir y Cía
Oli sobre tela
1886
Les tècniques i la seva evolució
Al llarg de la història es poden trobar nombrosos retrats de vaixell fets per diferents motius i amb tècniques variades. Fins que es van perfeccionar les tècniques de captura i reproducció d’imatges fotogràfiques, els dibuixos, les pintures i els gravats són, en molts casos, els únics documents gràfics que es conserven d’un vaixell.
Aquest és el cas dels gravats fets per l’artista italià Fernando Brambila, qui l’any 1791, per encàrrec del Govern espanyol, es va incorporar a l’expedició Malaspina (1780-1794), en qualitat de pintor, dibuixant i gravador. Havia de documentar amb imatges tot allò que anava succeint, les troballes i els fets. Durant el viatge va retratar els vaixells on viatjaven, les corbetes Descubierta i Atrevida.
A partir de l’any 1839, amb la invenció de la fotografia, va aparèixer una nova eina que mirava cap al mar amb interès pel retrat naval. Però encara haurien de passar anys per poder obtenir una imatge prou nítida per enregistrar els detalls que permetrien identificar un vaixell.
En el transcurs del s. XX, les tècniques per enregistrar imatges van evolucionar, es van inventar nous procediments d’impressió i van canviar els usos del retrat; malgrat això, totes les tècniques han conviscut fins a l’actualitat.
La corbeta Atrevida entre blocs de gel la nit del 28 de gener de 1794
Gravat
1794
Vista de nit de la corbeta Atrevida entre blocs de gel
Gravat
1794
Goleta de velatxo Mártires de Tonkin
Tremp i tinta sobre paper
1845
Fragata d’hèlix Princesa de Asturias
Oli sobre cartró
1890
Vapor de rodes Vasco Núñez de Balboa al port d'Alacant
Positiu sobre paper
1862
Vapor Colón al port d'Alacant
Positiu sobre paper
1862
Fragata de guerra Nuestra Señora del Carmen al port d'Alacant
Positiu sobre paper
1862
Corbeta cuirassada Trident
Positiu sobre paper
1876
Creuer francès Estaing
Positiu sobre paper
1858-1876
Retrats literaris
Aigua de mar
El quadret dóna una idea del que fou el vaixell: una xemeneia alta i prima, el pal de proa amb dues creueres, cosa que indica que utilitzava les veles per a navegar, i això fou molt corrent a l’època de què parlo. Les màquines tenien poca força, i les veles no solament ajudaven, sinó que donaven a la navegació més estabilitat. El casc del “Boxhill” era llarg i prim com un cigar.
Josep Pla
Las inquietudes de Shanti Andía - Libro cuarto
Su popa estaba muy adornada, y entre las ventanas de la cámara del capitán y del teniente había un dragoncillo esculpido y debajo el título: El Dragón. No era este barco como aquellos viejos bombos holandeses que en mi tiempo se veían arrinconados en los puertos. Su color era negro, con una faja blanca, y tenía portas fingidas para darse aires de barco de guerra. El Dragón era, como he dicho, una urca, una urca coquetona y elegante; parecía una dama holandesa, blanca y rolliza, vestida de negro, que marchaba contoneándose con gracia por el mar. El Dragón era un buen barco, un barco seguro, en el que uno se podía confiar, con una arboladura gallarda y muchas velas de cuchillo. Era de esas embarcaciones que los franceses llaman ardientes.
Pio Baroja
The edge of the world
The boatswain had only to bark, 'Make sail!' and the bare trees of the Beagle's masts would bloom white within minutes. She would always be an ungainly little brig, her decks awash even in the lightest seas; she would never dance adroitly to the tune of her captain like one of the elegant ships-of-the-line. But she was at last assuming a sturdy reliability that did her company credit. FitzRoy was beginning to feel proud of his sailing-spoon.
Harry Thompson
M. Teresa Sala, comissària de l'exposició
