La Barcelona vuitcentista
Barcelona, 1888. S’inaugura l’Exposició Universal
El 20 de maig de 1888, la reina regent Maria Cristina va inaugurar oficialment l’Exposició Universal de Barcelona. Al llarg del segle XIX, Catalunya es va industrialitzar, i l’àrea de Barcelona es va convertir en una regió econòmica de nivell europeu, així com en el motor industrial de l’Estat. En aquell moment, la ciutat comptava amb mig milió d’habitants, havia enderrocat les antigues muralles medievals i estrenava orgullosa el nou Eixample. Amb aquella Exposició Universal es va mostrar al món, per primera vegada, com una societat moderna, rica i emprenedora.
L’exposició va ser un èxit sense precedents per a la ciutat, i especialment per a aquella burgesia que s’havia enriquit en aquells anys que Narcís Oller va batejar com “la febre d’or”.
Però, i si ho miréssim una mica més de prop?
Què s’amagava rere aquella societat moderna i emprenedora que es presentava al món amb l’Exposició Universal del 1888? Fixem-nos, per exemple, en el comitè organitzador de l’Exposició, conegut com “el comitè dels vuit”:
Francesc Rius i Taulet,
alcalde
Polític i advocat que va ser alcalde de Barcelona en quatre ocasions entre 1872 i 1889. Impulsor de l’Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se’n derivaren.
Elies Rogent Amat,
director d’obres
Carles Pirozzini,
museògraf i crític d’art
Lluís Ruviere i Bula,
enginyer
Manuel Girona i Agrafel,
banquer
Manuel Duran i Bas,
advocat i polític
Josep Ferrer i Vidal,
empresari
Claudi López Bru,
marquès de Comillas
Escultura de Cristòfol Colom. Rafael Atché Farré, 1883. MMB
El monument a Colom va ser construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
Un cop acabada l’Exposició Universal, al parc de la Ciutadella s’hi van instal·lar diversos equipaments. El més emblemàtic per a la ciutat en aquell moment va ser el Parc Zoològic, inaugurat el 1892. Fins i tot aquestes instal·lacions, vistes de prop, generen algunes preguntes: el seu origen provenia de la col·lecció d’animals exòtics de la Granja Martí Codolar, una finca que Joaquim Martí Codolar havia heretat del seu oncle Isidre Inglada Marquès, també vinculat al tràfic esclavista.
El 1888, any de l’Exposició Universal, l’esclavitud ja estava abolida en totes les colònies americanes. Però havia deixat un rastre de beneficis enormes, que es van invertir a les principals metròpolis europees. I a Barcelona?
